L'anada de l'excursió va ser tan accidentada que m'estim més que l'oblidem, però l'estada a l'illa, sí que mereix que la recordi: l'olor dolça que escampaven a l'aire les dotzenes d'ametllers que s'estenien pels terrenys del voltant de l'hotel, la il·lusió dels nins davant d'un nou dia de pesca, i sobretot, la meva profunda convicció que l'única obligació que m'esperava era l'oci i el descans... I això una hora darrere l'altra.
Passaren els dies i vaig reprendre l'histèric anar i venir de la ciutat. Aquestes vacances se m'allunyarien com un somni.
Per què tot el que és realment bo se'ns escapa de les mans sense avisar-nos?
Passaren els dies i vaig reprendre l'histèric anar i venir de la ciutat. Aquestes vacances se m'allunyarien com un somni.
Per què tot el que és realment bo se'ns escapa de les mans sense avisar-nos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada